Poemes

Gloria Fuertes: Aunque nos muriéramos al morirnos

Aunque no nos muriéramos al morirnos,
    le va bien a ese trance la palabra: Muerte.

Muerte es que no nos miren los que amamos,
muerte es quedarse solo, mudo y quieto
y no poder gritar que sigues vivo.

Quevedo: Amor constante más allá de la Muerte

Cerrar podrá mis ojos la postrera
Sombra que me llevare el blanco día,
Y podrá desatar esta alma mía
Hora a su afán ansioso lisonjera;

Mas no, de esotra parte, en la ribera,
Dejará la memoria, en donde ardía:
Nadar sabe mi llama el agua fría,
Y perder el respeto a ley severa.

Alma a quien todo un dios prisión ha sido,
Venas que humor a tanto fuego han dado,
Medulas que han gloriosamente ardido:

Su cuerpo dejará no su cuidado;
Serán ceniza, mas tendrá sentido;
Polvo serán, mas polvo enamorado.

Pablo Neruda: Nosotros, los perecederos

Nosotros, los perecederos, tocamos los metales,
el viento, las orillas del océano, las piedras,
sabiendo que seguirán, inmóviles o ardientes,
y yo fui descubriendo, nombrando todas las cosas:
fue mi destino amar y despedirme.

Antonio Machado: Retrato

Y cuando llegue el día del último viaje,
y esté al partir la nave que nunca ha de tornar,
me encontraréis a bordo, ligero de equipaje,
casi desnudo, como los hijos de la mar.

Miquel Martí i Pol: 

Estenc la mà

Estenc la mà i no hi ets.
Però el misteri d’aquesta teva absència se’m revela
més dòcilment i tot del que pensava.

No tornaràs mai més, però en les coses
i en mi mateix hi hauràs deixat l’empremta
de la vida que visc, no solitari
sinó amb el món i tu per companyia,
ple de tu fins i tot quan no et recordo,
i amb la mirada clara del qui estimen
sense esperar cap llei de recompensa.

Lletra a Dolors
Em costa imaginar-te absent per sempre. 

Tants de records de tu se m'acumulen 

que ni deixen espai a la tristesa 

i et visc intensament sense tenir-te.

No vull parlar-te amb veu melangiosa, 

la teva mort no em crema les entranyes, 

ni m'angoixa, ni em lleva el goig de viure; 

em dol saber que no podrem partir-nos 

mai més el pa, ni fer-nos companyia; 

però d'aquest dolor en trec la força 

per escriure aquests mots i recordar-te.

Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer 

sabent que tu creixes amb mi: projectes, 

il.lusions, desigs, prenen volada 

per tu i amb tu, per molt distants que et siguin, 

i amb tu i per tu somnio d'acomplir-los.

Te'm fas present en les petites coses 

i és en elles que et penso i que t'evoco, 

segur com mai que l'única esperança 

de sobreviure és estimar amb prou força 

per convertir tot el que fem en vida 

i acréixer l'esperança i la bellesa.

Tu ja no hi ets i floriran les roses, 

maduraran els blats i el vent tal volta 

desvetllarà secretes melodies; 

tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre 

entre el record de tu, que m'acompanyes, 

i aquell esforç, que prou que coneixes, 

de persistir quan res no ens és propici.

Des d'aquests mots molt tendrament et penso 

mentre la tarda suaument declina.

Tots els colors proclamen vida nova 

i jo la visc, i en tu se'm representa 

sorprenentment vibrant i harmoniosa.

No tornaràs mai més, però perdures 

en les coses i en mi de tal manera 

que em costa imaginar-se absent per sempre.

La mort em ve a buscar (Bruts)

Déu meu, què és tot aquest soroll,
aquest mestral m'està tornant boig.
sisplau apaga'm el llum
que no vull pas ningú
que em vegi aquí agonitzant.

Què se n'ha fet de tots els amics,
crec que sóc l'únic que aguanta viu,
tots han acabat pagant
un preu massa gran
per intentar ser feliç.

I ara el destí truca a la porta,
nena la mort et ve a buscar,
sisplau agafa'm ben fort,
no em deixis amb ella a soles
que la mort em ve a buscar.

I ara que tot sembla haver acabat
no em sap cap greu haver-te estimat,
només em sento trist
de no poder seguir
vivint sempre al teu costat.

No em parleu de "càstig diví"
cap pecat no mereix morir-se així
apagant-me a poc a poc
adonant-me de tot,
sentenciat en aquest llit.

I ara el destí truca a la porta ,
nena la mort em ve a buscar,
sisplau agafa'm ben fort,
no em deixis amb ella a soles
que la mort em ve a buscar.

L'hivern a fora ja s'amaga
ho noto en la tebior del llit
però per mi no hi ha primavera
ja no em queda cap fulla
que em vulgui sortir.

Proposta didàctica a la web Dialogal.

La Oreja de Van Gogh

Historia de un sueño.

Perdona que entre sin llamar... no esta la hora y menos el lugar...

Tenia que contarte que en el cielo no se esta tan mal...

Mañana ni te acordarás, tan solo fue un sueño te repetiras... 

y en forma de respuesta pasará una estrella fugaz...

Y cuando me marche estara mi vida en la tierra en paz.. 

yo solo queria despedirme, darte un beso y verte una vez mas...

Promete que seras feliz, te ponias tan guapo al reir.. 

y asi, solo asi quiero recordarte...

Así como antes, asi, adelante, asi vida mia mejor sera asi...

Ahora debes descansar, deja que te arrope como años atras... 

¿te acuerdas cuando entonces te cantaba antes de ir a acostar?

Tan solo me dejan venir dentro de tus sueños para verte a ti.. 

y es que aquella triste noche no te di ni un adios al partir...

Y cuando me marche estará mi vida en la tierra en paz...

ahora te toca a ti, solo a ti seguir nuestro viaje, 

se esta haciendo tarde, tendre q marcharme...

en unos segundos vas a despertar...

Y asi, solo asi, quiero recordarte, sonrie como antes, 

asi, adelante, asi... vida mia mejor será asi...